PROPIETARIS I INDUSTRIALS
Antoni Puig i Darnís va néixer l’any 1871 a Vic en el si d’una família de tradició tintorera.
Les possessions de la família eren considerables: efectes i útils de tintoreria, dos grans immobles a Vic i sobretot una indústria de tints edificada en el terme de Gurb tocant a la ratlla del de Vic, prop de la carretera de Manlleu.

En morir el seu pare, va nomenar Antoni Puig i Darnís hereu universal dels seus béns.
La residència de la família i el despatx a Vic de la indústria era inicialment a la casa doble que tenia al carrer de Manlleu número 43; més tard va passar al carrer Verdaguer número 15, quan Antoni Puig hi va edificar un imponent immoble pels volts de 1922.

Antoni Puig i Darnís es va casar amb una cosina seva, Enriqueta Porret i Darnís, natural de Figueres. La noia havia rebut una educació delicada de la mà de monges franceses, amb les que havia estudiat. Discreta i estalviadora, Enriqueta sempre va romandre en un segon pla darrera el marit, malgrat que aquest li havia atorgat plens poders el 1909. Amb aquesta concessió Antoni Puig pretenia que la esva esposa pogués administrar, regir i governar l’establiment que aquest tenia en funcions per l’exercici de la indústria de la tintoreria de Gurb. El document detallava els poders que es conferien a l’Enriqueta -que eren gairebé totals- i demostrava la compenetració que sempre va existir en el matrimoni Puig-Porret.
Enriqueta destacava per l’austeritat i la discreció. Era una persona culta, a qui li agradava llegir; donava suport i consell al marit des de l’ombra i gestionava els afers domèstics de la família. A l’igual que el seu marit, se sap que Enriqueta va pertànyer a un grup esperantista i que compartia la ideologia catalanista d’aquest.

Antoni Puig i Darnís va ser per damunt de tot un industrial. Els que el van conèixer asseguren que els principals trets del seu caràcter eren la senzillesa, la modèstia i la resolució. De caràcter individualista, no li agradaven les societats ni els consorcis; preferia prendre ell les decisions i assumir els riscos corresponents.
Puig va convertir la fàbrica del seu pare en una gran indústria, que l’any 1939 tenia seixanta-cinc treballadors. Ho va aconseguir amb serietat, honradesa, una actualització constant de les tècniques més modernes i una gran intuïció empresarial. En aquest sentit, dues decisions estratègiques que va prendre l’empresari van resultar especialment afortunades per incrementar el patrimoni familiar. La primera fou el comerç exterior durant la Primera Guerra Mundial, que el va enriquir considerablement. La segona va ser la inversió de part de les sumes guanyades en aquesta etapa en la compra de diverses finques i en l’edificació d’immobles.
A l’adquisició del terreny i la construcció de La Vaqueria del Tint van seguir la compra del mas Manofre, del Pas d’en Mambla, del mas Tona i La Teuleria, i de diversos solars i una casa al carrer Verdaguer de Vic.