VIDA PRIVADA I PÚBLICA
Antoni Puig era un enamorat de la parròquia del Carme, on solia anar amb tartana. De tota manera, li agradava la modernitat: anava amb cotxe marca “Roset” i va ser dels primers a Vic que va tenir ràdio. Es feu construir uns mobles dissenyats per en Pericas, i assistia amb l’esposa a concerts de música clàssica i a vetllades del Liceu. Puig es va fer també soci del Barça. Eren les primeres etapes de la trajectòria d’aquest club de futbol, que ja s’havia carregat de simbolisme. Antoni Puig mai es va apartar de les conviccions catalanistes que havia assumit de jove. De fet va viure en l’eclosió del catalanisme dels primers decennis del segle XX, dirigit per la conservadora Lliga Regionalista de Catalunya d’Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

A principis de segle va entrar a l’ajuntament de Vic en una candidatura oficial, i va ser reelegit com a regidor de Vic pel període de 1908 a 1912, formant part d’una candidatura clarament catalanista. També formava part de la junta directiva de l’entitat patriòtica “Catalunya Vella” des de 1909 com a tresorer, i més endavant en fou president. Quan va arribar la dictadura de Primo de Rivera el 1923 l’associació fou suspesa, però l’empresari es proposà de dotar-la de locals dignes per a quan tornés a ser autoritzada.
Puig havia comprat la finca de Ca’n Tona, on havia residit molts anys Jacint Verdaguer; la va restaurar i, d’acord amb el canonge catalanista de Vic Jaume Collell i Bansells, es proposà de celebrar-hi una gran festa per posar-hi una làpida en honor del poeta: no ho aconseguí. Va ser necessari esperar el canvi de règim per poder col·locar-hi la inscripció, però aleshores Antoni Puig ja era mort.